Filòsof i catedràtic de Lògica i Filosofia de la Ciència a la Universitat Carlos III de Madrid, la seva recerca es mou al voltant dels espais públics del coneixement, de la racionalitat i identitat humana i de la tecnologia com a element que configura allò que és humà. El seu treball promou la superació de la divisió entre cultura científica i humanística, buscant-hi la convergència mútua.

L’obra de Broncano s’allunya de les diverses formes de determinisme (sobretot tecnològic i social), ja que en subscriure’s a una forma de destí predeterminat es dilueix la responsabilitat humana davant el canvi tècnic. L’autor també defensa una visió de la cultura com un conjunt d’arranjaments causals de símbols i artefactes que creen, amplien o delimiten les accions humanes.

Entre les seves publicacions destaquen "Entre ingenieros y ciudadanos" (2006), "La melancolía del ciborg" (2009), "La estrategia del simbionte" (2012) i "Cultura es nombre de derrota: Cultura y poder en los espacios intermedios" (2018).